Manel Segarra, 5è al Bor D'Or Clàssic disputat al circuit de Magney Cours

Aquest cap de setmana he pogut presenciar, en viu i en directe, el cinquè lloc que ha aconseguit en la classificació general del 6è Bol d'Or Clàssic, Manel Segarra, el seu equip, i com no la Moto Guzzi Le Mans preparada per ell mateix. Un cinquè lloc de 60 participants de tot arreu d'Europa, es pot considerar un resultat molt bo.

Ha estat un cap de setmana en què el Lluís i el Joan del Moto Club Roquetes, jo i les nostres motos hem fet més de 2.000 quilòmetres per veure aquest aconteixement, i com no, disfrutar d'un cap de setmana al circuit de Magney Cours, en què semblava que ens havíem desplaçat en la màquina del temps durant uns 30 anys enrera. La veritat és que a diferència del nostre país, al continent europeu hi ha molta cultura de motos clàssiques, i finalment he comprovat que és tot un món. Hem pogut veure llegendàries motocicletes de la marca Kawasaki, Honda, Ducati, Laverda, MotoGuzzi, Triumph, Yamaha, Suzuki, Harris, Norton o Bmw. Dins del circuit molts d'estants amb les marques llegendàries, mercats de segona ma i venda, com si d'un mercat d'època es tractés.

En aquest viatge, que també hem gaudit i que de ben segur no oblidarem, us puc assegurar que hem tingut molt mal temps (fred, pluja, vent, neu i pedra), però això no ens ha impedit que el viatge fos, senzillament, excepcional. Hem estat per un país com el francès, que n'era reticent en els seus inicis, però que mica en mica m'ha demostrat que és un país encantador, la seva gent, el seu paisatge, el menjar, l'hospitalitat, les infrastructures, ...

La ruta d'anada sortia des de Roquetes, i fent un viatge d'anada pràcticament per autopistes i autovies, passàvem per La Jonquera el dissabte a les 8:00 hores del matí, esmorzats i amb els dipòsits plens, penseu que la benzina a França val 0,5 € més per litre que a l'Estat Espanyol. Doncs bé, ataquem la primera regió francesa com és la del Languedoc-Roussillon amb ciutats com Perpignan, Narbonne o Béziers, seguint un mica el paisatge del nord de Girona. Pujant a Magney-Cours també vam tocar la regió dels Midi-Pyrénées amb la població de Millau, però començant amb la pluja que ja no ens va abandonar fins la tornada. Vam passar per la bonica regió de l'Auvergne, amb ciutats molt interessants com Clermont-Ferrand, Riom o Moulins. I finalment arribem a la regió de la Borgonya, famosa pels seus vins, molt bons per cert, encara què el seu preu també era bastant bo. Penseu que aquesta regió de la Borgonya llinda amb la de Ile de France, com a ciutat més interessant París. Això vol dir, que estàvem a menys de 200 km de la ciutat de l’”amour”. Arribem a les 17:00 hores a Nevers, ciutat on les cases no tenien més dos pisos i en la que ens esperava una dutxa ràpida a l'hotel on ens allotjàvem el primer dia. Sí, sí una dutxada màgica, després de 1.000 km, que ens va recuperar perquè ens esperava una vetllada al circuit de Magney-Cours on presenciaríem la primera mànega del Bol d'Or Clàssic, i com no un Segarra exultant.

Diumenge, ens desplaçàvem al circuit per presenciar la segona mànega del Bol D'or Clàssic, on Manel passava per la primera corba primer, encara què mantenir aquest lloc va ser impossible perquè altres motocicletes tenien molta més velocitat punta. La cursa finalitzava a les 16:00 hores de la tarda, i després de felicitar a Manel Segarra i el seu equip, començàvem la ruta de tornada que modificaríem en el seu trajecte per atravessar per Andorra, on visitaríem una altra regió com la de Limousin amb ciutats com Ussel o Brive-la Gaillarde. Després passàvem per Midi-Pyrénées, on fèiem nit després de 400 km, a la petita i encantadora població de Labastide Murat, que recomano 100%.
El dilluns passàvem també per ciutats com Cahors, Montauban, Toulouse o Foix, per atravessar per Andorra, un país nevat, i que ens va deixar un paisatge impressionant. De fet aquesta ruta, atravessant per Andorra també us la recomano 100%, s'ha de fer, passar a França per Andorra és preciós, i si el port de Pas de la Casa està obert, s'ha de fer per aquest pas.

Agrair també l'hospitalitat que ens ha prestat la família Segarra-Capera, donant-nos l'oportunitat de viure les carreres des de dins del Box, des del Paddock i des de qualsevol part del circuit. Un circuit del mundial, on us recordo que d’aquí poc es correrà el Gran Premi de Formula 1.

Com a coses que em quedo d'aquest viatge, veure una família molt avinguda i que la seva forma de vida són les motos i en el què a les Terres de l'Ebre no estan gens valorats, per altra banda, com sol ser habitual. Em quedo també amb una França preciosa i plena de contrastos, i em quedo també amb el significat del motero: persona que va en moto, tan si neva com si plou, i que el seu esperit de compartir i de companyerisme està per damunt de tot.

Com a comparances, odioses si voleu, però em quedo amb les bones infrastructures de França i no amb les horribles i cares infrastructures de Catalunya. Em quedo també amb l'educació dels francesos que sempre ens cedien el pas, cosa que aquí no passa, és més, si poden et trepitgen.

En fi, un circuit més a l’hipotètic currículum motorista.