Aquest cap de setmana he anat, juntament amb la gent del Moto Club Roquetes, a una de les visites que teníem programades per a aquest 2007. En aquest cas li ha tocat a Cuenca, i he trobat oportú recomanar-vos quatre coses que de ben segur us seran d'ajuda per si voleu anar a visitar-ho.
D'anada el dissabte vam matinar per tal de poder dinar a Cuenca, i la ruta més ràpida per arribar-hi és la de Roquetes-Traiguera-La Jana-Sant Mateu-Cabanes (passareu per davant de la famosa discoteca Piràmide)-Borriol-Betxí-Villavieja. Un cop a Villavieja hi ha una Autovia molt més tranquil·la que la AP7, a més de ser gratuïta clar, anomenada "Autovía del Mediterráneo" (bon nom, però incert, perquè només existeix a les províncies de Castelló i València). Llavors seguim l'Autovia, que un cop arriba a Sagunt empalma amb la AP7, seguidament hem d'agafar direcció Madrid l'"Autovia del Este". I un cop arribem a Minglanilla agafem la C-211 fins a Cuenca. I com ens diria el GPS: "Ja hem arribat".
La temperatura és molt baixa, però si et tapes fa menys sensació de fred que a les Terres de l'Ebre quan fa fred, és clar.
Un cop a Cuenca recomano buscar un hotel al casc antic de la ciutat, per poder deixar el vehicle i fer la visita a Cuenca a peu. Jo us recomanaria dormir a la Posada "San José", bé de preu i molt bonica. Amb un dia en tens prou per visitar el casc antic de Cuenca, però val la pena passejar pel centre i veure la construcció de les cases damunt les roques, el Parador, fer el curs del riu Huécar, veure les cases pintades de diferents colors, passar pel pont que travessa des del Parador fins les cases penjants (els que teniu vertigen, passeu ràpid i pel centre). De cases realment penjants n'hi han dues, però és preciós tot el conjunt històric. A part de veure-ho de dia, s'ha de donar un tomb després de sopar per veure tot el casc antic il·luminat.
Pel que fa el menjar, s'ha d'anar al Carrer San Francisco ple de bars de tapes. I si voleu menjar asseguts i més tranquils us recomano el restaurant "El Figón de Pedro" i "El bodegón", prop també del carrer de tapes que us comentava. Com a la majoria de l'estat Espanyol, la gent surt de tapes.
El diumenge vam marxar per la Serrania de Cuenca i d'Albarracín, direcció Teruel, l'anomenen ruta turística, és preciosa. Evidentment no és el trajecte més curt per arribar a casa, però val la pena. Les vistes són al·lucinants. Doncs bé, travessarem el cas antic per anar a buscar el poble de Villalba de la Sierra-Uña-Huélamo-Frías de Albarracín-Albarracín. Tota l'estona anirem seguint el curs del riu, però recomano parar-se per totes les indicacions on posa un distintiu de "mirador". Personalment, no recomano anar a la "ciudad encantada", ni aturar-se al naixement del Tajo. Pel trajecte d'aquestes carreteres es veu un paisatge d'arbres de colors roig, groc, verd, marró molt bonic. I un cop arribem a Albarracín, hem de visitar-lo, sens dubte.
Passat Albarracín hem d'anar direcció Teruel, d'on ens anirem en busca d'Utrillas on podrem veure el museu miner que també us recomano. Després passarem per Montalbán (on cada finals d'agost es celebra la concentració motera de la ciutat on, per cert, va molta gent de les Terres de l'Ebre). Després passarem per Alcorisa, Alcanyís on també es poden visitar infinitat de coses, Calaceite, Gandesa i Roquetes.
La veritat és que hem tingut molt bon temps i tot ens ha anat molt bé, potser això fa que parli tan bé d'aquesta visita motero-cultural.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada